¿Edad y lugar de residencia?
Tinc 20 anys i visc al Prat de Llobregat.
¿Desde cuándo lees manga? ¿Cómo comenzaste? ¿Cuál fue tu primera lectura?
Crec que vaig començar als 10 anys més o menys. Pel que fa a la meva primera lectura, la meva germana gran es va comprar Bola de Drac i jo li pispava per llegir-los. Recordeu el volums aquells primets que venien al principi? Doncs aquells. Em semblava una passada que el Goku que jo veia per la tele estigués allà dibuixat en unes vinyetes en blanc i negre XD (jo creia que primer havien fet l'anime i després aquells còmics... aix, santa innocència)
¿Tienes predilección por algún género en especial?
Vaig començar amb shôjo, coses com Card Captor Sakura. Però ara per ara llegeixo de tot, shônen, seinen, ecchi... també una mica de shôjo, com Ouran Host Club o Fruits Basket. Si m'hagués de decantar per un d'ells, seria probablement el shônen.
¿Dónde lees? ¿Tienes algún ritual de lectura?
Llegeixo al sofà del menjador els matins que tinc lliures o al llit abans d'anar a dormir. Però sempre procuro que hi hagi el màxim silenci possible, sóc incapaç de llegir amb la tele oberta. L'únic lloc on puc llegir que hi ha més soroll és al tren, al bus o al metro. A l'hora de llegir ho faig amb tota la calma possible, mirant cada vinyeta i apreciant els detalls. Si hi ha algun punt que m'ha agradat molt, tinc costum de llegir-lo més d'una vegada i després continuar endavant.
Un incendio amenza tu biblioteca y sólo tienes tiempo de rescatar un manga. ¿Cuál rescatas y por qué?
Uf... una pregunta molt difícil. Realment em seria molt complicat decidir... Naruto, Full Metal Alchemist, Fruits Basket... Crec que no sóc capaç de decidir entre cap dels tres >_<
¿Cuál dejarías que se queme sin derramar una lágrima por él? ¿Por qué?
Solamente tú, el primer manga que em vaig comprar, quan creia que al món només hi havia Bola de Drac i shôjo. Déu meu, em fa vergonya reconèixer que jo només llegia aquelles bajanades plenes de sentimentalismes sense sentit. Per sort ara he ampliat molt la meva visió ^^
Dicen que la lectura abre cabezas y enseña cosas. ¿Qué has aprendido del manga?
He aprés moltes coses. El manga realment obre el cap, t'ensenya a veure la vida d'una manera diferent. Per mi és com una mena de filosofia de vida, ple de frases i actituds que em fan créixer, ampliar la meva visió i obrir la ment cada dia.
Si tuvieras delante a los directores de Glénat, Norma, Ivrea, Planeta y Panini dispuestos a escuchar tus quejas, consejos y halagos ¿qué les dirías?
A Glénat probablement els diria “us esteu fent els amos, eh?”, perquè han comprat series molt importants com Naruto, Bleach o Death Note, a més de oferir versions en català, que em sembla una magnifica idea.
A Norma dues coses, felicitats per comprar series indispensables com Full Metal Alchemist, Fruits Basket, Del cielo al infierno, Air Gear, Azumanga, Yotsuba, Wild Life, etc. Però també els diria que intentin contractar dependents a les seves tendes que sàpiguen ni que sigui una mica de manga i anime.
A Ivrea, que abans m'agradava el ecchi que teniu per noietes de tretze anyets, però ara en sóc totalment insensible. Ho sento, necessito alguna coseta més forta.
A Planeta els felicitaria perquè realment s'estan posant les piles, fent edicions molt bones de clàssics com Bola de Drac. També els dono les meves felicitacions per posar títols tan grans com Reborn, Nogami Neuro i Bo-bobo a preus tant assequibles i amb una edició que no està gens malament.
Finalment, a Panini... que em ric molt amb Ouran Host Club XD
¿Haces envangelismo manga? ¿Has convertido a algún infiel a la Fe?
Ho intento, de debò. Però entre que sóc molt tímida i que tots els meus amics ja són seguidors del manga... no hi ha manera. Més bé m'han evangelitzat a mi XD
¿Qué suelen decir/hacer la gente cuando se entera que lees manga?
A vegades no cal ni dir-ho, perquè porto samarretes i el bolso ple de xapes que ho criden als cuatre vents. Però hi ha tres reaccions bàsiques.
1 “què t'agrada el què?”
2 mirada de “que infantil” ¬_¬
3 “de puta mare! a mi també!” ^^
¿Has ligado gracias al manga? (¡Queremos detalles!)
Ai, si jo t'expliqués XDDD Si, si, és fàcil lligar amb el manga, és una afició i un estil de vida que uneix molt a les persones. Si vas convencions o trobades disfressat d'algun personatge, els/les seus/seves fans se't tiraran a sobre amb ànsia de poder magrejar el seu personatge idolatrat (no exagero tant com uns penseu XD). Gràcies al manga actualment tinc una relació que no m'hagués imaginat mai de la vida i la veritat és que sóc molt feliç ^^ Detalls? Mmmm... "t'havien dit alguna vegada que tens una veu molt sexy cantant en japonès?" "uau! quan imites en Hitsugaya se'm posa el cor a cent" i... la resta ja us ho podeu imaginar XDD