Ràbia
Ets tan gilipolles que només et sents bé fent-me sentir com una imbècil? Ets tan malparit que gaudeixes escampant rumors sobre la meva vida íntima?
Mira, capullo, a tu el què et passa és que et fot que fos jo la que et deixes. Et vaig ferir el teu orgull de mascle? Doncs ho sento molt, xato, però és el que hi ha. I si ets tan crio que no pots acceptar la situació i m'has de putejar contínuament doncs allà tu.
Realment crec que aquestes coses s'acaben pagant. Jo no he fet res dolent, vaig tallar una relació que estava anant malament, que em feia mal. Això què té de dolent? Va ser dur, però cada dia només comprovo que va ser la millor decisió de la meva vida.
Com anava dient, tu si que estàs fent coses horribles, que em fan viure moments insuportables. I sé molt bé que això ho acabaràs pagant. Ja pots anar fotent mà a totes les ties que estiguin davant meu i xiuxiuejant-li's a cau d'orella mentides (com les que em deies a mi). Continua fent el teu penós paper de "noi simpàtic", totes acabaran descobrint com ets en realitat. Ja pots anar escampant rumors sobre la meva vida personal. Tot això m'és igual, perquè sé que això se't tornarà en contra tard o d'hora.
Fa unes setmanes hagués volgut recuperar una amistat amb tu. Ara no la voldria ni que et posessis de genolls (com aquella nit, recordes?). No vull l'amistat d'algú que només sap fer-me la vida impossible. D'algú rancuniós i amb la intel·ligència emocional d'un tros de suro.
> - < > - < > - < > - < > - < > - < > - < > - < > - < > - <
¿Eres tan gilipollas que sólo te sientes bien haciéndome sentir como una imbécil? ¿Eres tan malnacido que disfrutas difundiendo rumores sobre mi vida íntima?
Mira, capullo, a ti lo que te ocurre es que te jode que fuera yo la que te dejara. ¿Te he herido tu orgullo de macho? Pues lo siento mucho, chato, pero es lo que hay. Y si eres tan crio que no puedes aceptar la situación y me tienes que putear continuamente pues allá tú.
Realmente creo que estas cosas se acaban pagando. Yo no he hecho nada malo, corté una relación que estaba mal, que me dolía. ¿Eso que tiene de malo? Fue duro, pero cada dia sólo reafirmo que fue la mejor decisión de mi vida.
Como iba diciendo, tú si que estas haciendo cosas horribles, que me hacen vivir momentos insoportables. Y sé muy bien que esto lo acabarás pagando. Ya puedes ir metiendo mano a todas las tias que están delante mío y susurrándoles a la oreja mentiras (como las que me decías a mí) . Continúa haciendo tu penoso papel de "chico simpático", todas acabarán descubriendo como eres en realidad. Ya puedes ir contando rumores sobre mi vida personal. Todo eso me da igual, porque se que eso se te volverá en contra tarde o temprano.
Hace unas semanas hubiera querido recuperar una amistad contigo. Ahora no la querría ni que te arrodillases (como aquella noche, ¿recuerdas?). No quiero la amistad de alguién que sólo sabe hacerme la vida imposible. De alguien reconroso y con la inteligencia emocional de una piedra.

